Perquè dius "Vinga, va..." quan el que realment vols dir és "fes-t'ho tu" | Colillas Branding

[Editorial] Perquè dius «Vinga, va…» quan el que realment vols dir és «fes-t’ho tu»

No sé si és des de la darrera crisi salvatge que ens ha tocat viure o ja venia d’abans.

Ho noto amb més virulència, però, des que l’economia mundial, i la nostra per lògica, va baixar per un pendent com el que feia dècades no es baixava.

Sempre ha existit una correlació de forces entre el que compra (sempre una mica per sota del preu de venda) i el que ven.

La crisi va construir un llenguatge més agressiu. Els que venien, no els hi compraven i, els que compraven, descobrien la força que podien exercir sobre el que «necessita» vendre com sigui.

Aquest llenguatge començava amb un «m’hauràs de fer un descompte per ajudar-me»; seguia amb un «no n’hi ha prou, ja saps com està tot» i concloïa amb un «aquest és el preu que et puc pagar».

Està clar que quan cal fer caixa, s’accepta, amb mala cara però sense més remei, aquest joc pervers.

Una altra cosa és quan el motor econòmic deixa d’anar al ralentí i es posa en una marxa més viva. Què passa aleshores? Doncs que els que han estat practicant l’esport de fer baixar el preu als altres ja tenen una musculatura negociadora molt ben definida i volen, sí o sí, seguir amb la pràctica del «abaixa’m el preu».

Durant el període més cru i fosc era «estem en crisi»; després va ser un «sembla que anem millor, però hem d’anar amb compte» i ara, l’esmentat «TOTAL, a tu què et costa».

Aquesta paraula s’emfatitza especialment sobre la «a» fent-la llarga i musicant-la per tal que sembli una banalitat, inclús una broma. S’acompanya normalment d’un cop de coll enrere i d’una cara falsament riallera. De vegades, fins i tot, i depenent del pes del què s’està negociant, s’hi afegeix una mà que se situa amigablement sobre l’espatlla del venedor.

Llavor el que ven, que sembla que s’ha tornat poruc, acaba acceptant i enconant un “Vinga, va…”, quan en realitat el que voldria dir és un rotund: “Doncs fes-t’ho tu”.

Assessoro i serveixo a molts empresaris i empresàries i veig que la crisi no només ha debilitat els comptes d’explotació de les empreses; ha minat, sobretot, la confiança amb allò que som, fem i venem.

És per això que aconsello «fortalesa i determinació». Deixem d’abaixar el cap tot cedint amb un «Vinga, va…» disgustat, fals i obligat. Aixequem-lo i diguem ben alt un: «fes-t’ho tu» i situem-nos, encara que sigui des de la modèstia del producte o la utilitat del servei, on ens mereixem.

Feu valdre l’experiència, la qualitat i la vocació del que feu cada dia. Ah! I quan compreu, no oblideu això: tots som peces del taulell comercial.

Compartir en:

Deja un comentario

This site is registered on wpml.org as a development site. Switch to a production site key to remove this banner.